L'HOMENET DE PAPER

Deixeu-me que aquesta setmana ignori la crisis econòmica que estem patint i la pèssima gestió que en fa l'actual equip de govern de l'Ajuntament del Vendrell dels nostres calerons, per explicar-vos una petita història plena d'esperança i il-lusió.
Un matí de primavera una nena jugava a la seva habitació.Va jugar amb un tren, amb una pilota i amb un trencaclosques. Però ben aviat es va començar a avorrir. Tot seguit es va fer amb un diari i va començar a jugar amb ell. Primer va fer un barret de paper i se'l va col·locar al cap. Després va fer un vaixell i el va col·locar a la peixera. La nena també es va cansar de jugar amb el barret i amb el vaixell. Aleshores va fer un homenet de paper de diari. S'hi va passar tot el matí jugant amb ell. A la tarda la nena va anar al parc per jugar amb els seus amics. Va pendre amb ella l'homenet de paper. A l'homenet de paper li van agradar molt els amics de la nena, i aquest van estar molt contents per tenir un amic tan estrany com aquest. Quan els nens va quedar esgotats de tan jugar, van seure a descansar. Aleshores l'homenet de paper de diari els va començar a explicar les històries que ell en sabia. Però totes eren històries de guerres, de catàstrofes i misèries. Els nens van quedar ben tristos en sentir aquestes històries. Molts van plorar fins i tot. L'homenet de paper va pensar que el que ell els explicava no devia ser bo, perquè feia plorar. Va marxar tot sol, pels carrers, trist, perquè no sabia fer riure els nens. De sopte va veure una bugaderia.Sense pensar-s'ho dos cops, hi va entrar de cap. Si passava per la rentadora, li esborraria tot el que portava de negatiu a dins seu. Quan va sortir de la bugaderia, ho va fer blanc com la neu. De fet ningú no el podia reconèixer. Contentíssim va caminar fins al parc. Però quan va voler jugar amb els nens, no va sortir cap paraula de la seva boca. Estava tan buit que no tenia ni paraules. Un altre cop ben trist, va tornar a marxar. Però aquest cop va anar al camp. Va començar a absorbir totes les coses positives que li passaven per davant: els vius colors de la primavera, les flors, els ocellls, l'aigua del riu, el verd del camp, del gest de la gent que treballa d'una manera solidària per als altres, els petons de la gent que s'estima, la dolça olor de l'amor.... i també es va omplir de paraules, tendres paraules de l'estimació, perquè malgrat que tot vagi malament, en el fons de les bones persones sempre queda el més noble.
Aleshores va tornar a retrobar-se amb els nens al parc, i va deixar caure tota la seva saviesa sobre ells com gotes de pluja. A partir d'aquell moment, l'homenet de paper de diari feia ploure sobre la ciutat tot un món de color i alegria.
Tant de bo desapareguessin els homenets de paper de diari plens de tristes històries i tots fossin com el d'aquesta història!

POTSER SÍ

Una resposta:
Per a mi seria un gran repte amb molta il-lusió, el temps ho dirà
Una abraçada amics.