Lluís Martín

UN DIJOUS QUALSEVOL

2009-12-11T01:32:00.000-08:00

Un dijous qualsevol.Camino per un dels cèntrics carrers del Vendrell.Premi! No sé ben bé què he trepitjat... sí, una tife de gos. M' hi fixo bé i ha estat pràcticament impossible no trepitjar-la: tota la vorera n'està plena del mateix tipus de brutícia.
Continuo i ara tenint més cura de mirar on col·loco els peus... però és que no sé per on he de passar... darrere meu ve una senyora amb un cotxet i inevitablement alguna de les rodes no pot esquivar una de les tifes... M'hi fixo bé i puc comprovar que en tot el trajecte que faig la situació es repeteix contínuament en moltes voreres dels carrers. També puc comprovar que hi ha trams on no s'ha produït la deposició recentment, sinó que ja porta uns dies d'aquesta manera. M'hi continuo fixant i veig que la majoria dels carrers presenten una deixadesa en quant a netega bastant considerable. Això ja va ser motiu de discussió per part meva durant l'estiu, ja que amb la calor la pudor que provoca aquesta situació és més notable, però vaig atribuir aquest presumpte abandó per part del equip de govern (CIU i PXC ho diu el Anglada lider de pxc) al volum de feina que s'arriba a acumular durant l'època estival, i que fes que l'empresa destinada a aquestes tasques no pogués absorbir. Però no, aquest pel que veig no és el motiu. El motiu deu ser que descaradament l'Administració pública ( govern CIU I PXC ho diu el Anglada lider de pxc) no considera que es pugui convertir en un greu problema de salubritat. Senyors "manaires" ( govern CIU I PXC ho diu el Anglada lider de pxc) preguem destinin part dels nostres impostos a tal efecte, i que no s'escudin en la crisi com a excusa per retellar aquesta partida i pendre'ns el pèl. AMB LA SALUT NO S'HI JUGA!

Ja queda menys

POTSER SÍ

Per què ens creiem tot el que ens diuen?

2009-11-26T02:22:00.000-08:00

Segurament direu: no, això no és cert! Doncs amics meus, a mi és el que em sembla. Em sembla que sí que us creieu tot el que ens diuen des de l'actual equip de govern d'aquest Ajuntament. No llegeixo res al respecte, cap desacord. La rumorologia no sempre és certera, ens hem de fer escoltar, i per això existeixen aquests espais als diaris, setmanaris, etc., per fer arribar a la gent que pot estar afectada per un tema en concret, o bé als que provoquen una situació incòmoda per a molts la nostra veu. El dret d'expressar-nos és un dret que tenim tothom i no l'hem de desaprofitar. Tant de bo moltes persones poguessin gaudir d'aquesta oportunitat!!!És d'aquesta manera quan fem saber que hi ha un problema pendent de solucionar, un tema amb el qual no estem d'acord, un fet que si som moltes persones les que realment pensem de la mateixa manera i a sobre ho fem saber, la nostra queixa serà motiu de discussió i es podrà solucionar, si hi ha voluntat per fer-ho, és clar. Hem de ser més atrevits, no esperar que algú altre doni el pas per nosaltres. Hem de dir el que pensem. Què és el més negatiu que pot passar? Res, sempre hi haurà algú que ho llegeixi. I sempre hi haurà algú que pensarà el mateix o tindrà el mateix problema. A mi personalment m'agradaria trobar més atrevits, o simplement més gent que tingués l'empenta de parlar obertament de temes que afecten la nostra vila El Vendrell. Jo us animo a utilitzar aquest espais oferts a què tothom qui vulgui participar per trencar aquestes barreres imaginàries ho faci, i així fer pinya en temes d'actualitat que afecten el nostre dia a dia.

JA QUEDA MENYS

POTSER SÍ

S'acosten les dates de Nadal

2009-11-13T08:15:00.000-08:00

S'acosten les dates de Nadal, dates,d'altra banda, significatives per a molta gent. És una època en què s'acostumen a fer reunions familiars, dinars i sopars entranyables, retrobades entre pares i fills, germans, avis ... que durant la resta de l'any no han tingut l'opurtunitat de fer. Dies de compres especials, àpats més sofisticats o més elaborats amb productes que no ens permetem el luxe de comprar per als àpats diaris durant la resta de l'any, celebracions amb tota mena de detalls. I tot seguit la festivitat més esperada pels menuts de la casa, els Reis. Però aquest any, amb el tema de la crisi que afecta qui més, qui menys, moltes il·lusions quedaran minvades davant aquesta situació. No hem de perdre l'esperit nadalenc perquè la màgia que desprèn el Nadal s'amaga en un raconet de nosaltres mateixos. No ens cal comprar regals que no podem pagar o que faran davallar l'economia familiar, és clar que ens agradaria i segur que seríem més feliços, però el que importa són els sentiments. Si aquest any el menjar no és tan exòtic com el d'anys anteriors, doncs el que compta és el caliu que ens proporciona el fet d'estar en família. Això és el que compta. Ja vindran temps millors. Jo us convido a fer una reflexió. Aquest any més que mai, comprovarem que la dita aquella " els diners no fan la felicitat " ( tot i que és cert que ajudent ), si volem, és una realitat.

PD.

Sí,amics i companys en mans de tots nosaltres està el FUTUR

Ja queda menys

POTSER SÍ

SI YO TUVIERA UNA ESCOBA!

2009-09-10T01:06:00.000-07:00

Si yo tuviera una escoba!!
Si yo tuviera una escoba!!
Si yo tuviera una escoba.... cuantas cosas barrería!
Recordeu aquesta cançó? Doncs canviaria la lletra i començaria per dir que si tinguésim una escombra màgica a les mans escombrariam la hipocresia, l'odi, la ràbia, la ira, la rancúnia, la por,la guerra, les epidèmies, les malalties incurables, la insolaritat, el menyspreu, l'hostilitat, la fam...., en definitiva tot allò que fa que la societat perdi els valors que faria que el món rutllés d'una altra manera. Però el que escobraria del nostre poble és la incapacitat amb què es governa aquest municipi. Mai la nostra vila ha estat tan desconeguda....el Vendrell està vivint un malson, i tot per la innoperància dels que manen, CIU i PXC ( uns governan altres manen ). La imatge de la vila s'està "descolorint" ( no paguem amb els nostres impostos perquè el poble estigui net?), manca de seguretat, bons projectes tancats en calaixos, malbaratament en coses sense vital impotància i fins i tot en alguns casos absurdes.Em nego a acceptar aquesta situació. Necessitem aquesta escombra mentre no es pugui solucionar d'altra manera. Esperem que un canvi reestructuri la nostra estimada vila i la deixi en el lloc que es mereix.

ja queda menys companys i amics

POTSER SÍ

PIES PARA QUE OS QUIERO

2009-08-26T01:02:00.000-07:00

Al nostre municipi tenim el privilegi de poder comptar amb un tresor que ens ofereix la naturalesa i que és un bé molt preuat per a qui no el té: les platges. És per aquest motiu que molts turistes es decideixen a venir a la nostra vila, siguem sincers, tot i que podem complementar aquest atractiu turístic amb una ampla oferta cultural i gastronòmica pròpia. Però quan aquests turistes surten d' aquest entorn i visiten el centre de la vila, la decepció que s'esmporten és immensa. Manca d'aparcament, aglomeració circulatòria en molts dels cèntrics carrers del nostre municipi o col·lapse a l'entrada de Coma-ruga, brutícia ( fins i tot alguns carrers pateixen una brutícia crònica que es veu agreujada per la calor, ja que les altes temperatures intensifiquen la pudor )....
Això és una falta de respecte i consideració d' aquest Ajuntament cap als nostres comerciants, que s'esforcen per oferir profesionalitat i qualitat als seus establiments, mentre que l'Administració passa de tot i no dóna suport en la mesura que pot per tal que la nostra vila doni una imatge pròpia de destinació turística. Però és clar, l'equip de govern de l'Ajuntament del Vendrell té feina em poder fer front a inversions imcomprensibles per a molts de nosaltre, per exemple el manteniment de l'oficina del Pla de Barris, entre d'altres ( uff! encara se'm posen els pèls com a escàrpies de pensar el lloger que "paguem" ). A aquest pas no només acabarem perdent la nostra identitat, també perdrem la gent que estaria disposada a "deixar-se els quartos" a casa nostra. En moments de crisi com aquest, ens ho podem permetre? De moment aquests turistes deuen pensar: pies, para qué os quiero! Nosaltres no podem fugir.

Ja queda meyns

POTSER SÍ

La Sabina

2009-08-12T01:06:00.000-07:00

De petit a la meva germana i ami la nostre àvia ens explicar una història sobre una nina. Bé, de fet es tractava de la nina de la seva millor amiga, la Margarida. La història de la Sabina, així s'anomenava la nina, em va arribar a l'ànima com si de la vida d'una persona es tractés.
La Margarida ve aconseguir aquella nina durant la visita a la seva àvia pel seu aniversari. La va treure d'un gran bagul i li va cridar l'atenció el seu aspecte: els cabells negres i la cara blanca, tan blanca que semblava malalta, un vestit blau tan vell que es podia dir que li havia deixat un drapaire, i uns ulls perfectament rodons. Quan la Margarida va arribar a casa seva contenta per tenir la nina, la seva mare es va exclamar per la joguina tan dessoladora que havia portat a casa. Fins i tot va intentar que la nena es desfés d'ella. La Margarida va plorar tant que les seves llàgrimaes van regalimar per la cara de la nina semblant així que questa també plorava. Com que la Margarida s'hi va resistir, la seva mare va claudicar i la nene es va poder quedar amb la joguina.
Van passar els dies i la Margarida cada vegada se sentia més lligada a aquella nina. Però una tarda d'estiu va arribar al pobles una caravana de circ. La Margarida, que s'havia passat tot el dia a la platja i estava molt cansada, en un descuit es va deixar la nina sota l'olivera del jardí. Doncs aquella mateixa nit, una nena d'una família del circ que havia acampat al poble se la va endur a la caravana pensant que no tenia amo, ja que estava tirada al jardí.
Però quan el pare de la nena va descobrir la joguina, enfadat pensant que la seva filla havia robat la nina, li va llançar per la finestra. Pobra nina! Amb l'estira i arronsa va quedar feta un nyap.
Aquell mateix dia un gat va topar-se amb la nina. Sense pensar-s'ho dues vegades, la va pendre al seu cau. Un cop allà la va trepitjar tant com va voler i li va enredar els cabells tant com li va ser possible. Pobreta Sabina, tota despentinada, bruta i plena d'esgarrapades! Però la Sabina no va durar gaire temps sota les urpes d'aquell gat. Uns nens que jugaven a la pilota no van trigar a trobar la nina. Quan la Sabina devia pensar que estava salvada.... Sorpresa! Un dels nois la va llençar pel aires, i com si d'una pilota es tractés, se la va passar els uns als altres. Quan aquells nois va trobar el joc avorrit, d'una puntada de peu van enviar la pobra Sabina a l'altra banda de la tanca que separava una magnifica casa de la carretera.
Allà hi vivia una dolça i tendra nena, que casualment es trobava berenant al jardí. Quan el seu gosset li va ensenyar aquella joguina que havia aparegut misteriosament allà, se li van il·luminar els ulls. La va agafar amb molta cura per tal que no es trenqués, ja que mostrava signes d'haver estat molt atrotinada, i se la va endur a la seva habitació. La va rentar i pentinar. Li va canviar el vestidet i li va preparar un bressolet. Veritablement aquella nina semblava una nova Sabina. Durant molts anys aquella nena es va fer càrrec de la nina, i així doncs la joguina ve semblar com a nova durant molt de temps.
PARADOXA: no puc evitar imaginar-me que aquella nina, figuradament, podria ser la meva estimada vila, i això demostra que depenent de les mans en les que caigui, tindria una evolució o una altra. Depèn de qui sigui els seu " amo "serà ben cuidada i procurarà el millor per a la vila i tots els que hi vivim i per a tots els que ens visiten. En mans de tots nosaltre està el futur del Vendrell.

Ja queda menys

POTSER SÍ

PETIT,petit,petit

2009-08-06T01:17:00.000-07:00

Petit.Així em sento quan escolto les notícies al matí on diuen que encara no han pogut sufocar les flames del pitjor incendi del que portem d'estiu.Petit em sento quan veig amb impotència famílies que ho han perdut tot per culpa d'aquest maleït incendi.Petit em sento quan veig com es cremen els arbres on viuen centenars d'animalons.Petit em sento quan un comunicat ens informa d'un atemptat a Mallorca amb dues víctimes mortals.Petit em sento quan ens arriben notícies sobre un país veí on s'ha produït un enfonsament d'edificis deixant un camí de sang i patiment.Però tot això està fora del meu abast.Què puc fer-hi jo al respecte?
No cal sortir del nostre "cau" ( permeteu-me que anomeni així el nostre poble amb tota la meva estimacío ) per continuar sentint-me petit i rabiós d' impotència.Per què? Doncs per veure com l'actual equip de govern enfonsa econòmicament l'Ajuntament del Vendrell.Petit em sento en veure com CIU no porta a terme els projectes amb què va enganyar els seus votants.Petit em sento quan veig la manca d'aparcament a la vila.Petit em sento quan sé que el pla d'immigració està tancat en un calaix.Petit em sento quan incrèdul m'assabento que es demana un crèdit no previst de 6 milions d'euros que "ajudent" a fer més inimaginable el deute municipal.Petit em sento quan veig que es fa una inversio absurda amb la rehabilitació de Cal Mumbru.Petit em sento quan veig com la neteja i la seguretat al nostre municipi brilla per la seva absència.Petit em sento en veure com CIU es rendeix als peus de PXC.Petit em sento quan veig que l'equip de govern d'aquest Ajuntament pren el pèl descaradament a tots els ciutadans d'aquest municipi,els quals "depenen"de la gestió del mateix.
Però a la vegada aquesta desolació que sento va compensada amb el fet de sentir-me gegant a la meva manera.SÍ,reivindicant el que crec que és just,i lluitant amb un grup de persones perquè les coses en un futur proper, amb ajuda de tots els que hi vulgueu col·laborar, canviïn.

Ja queda menys
POTSER SÍ

TANCAT PER VACANCES

2009-07-06T14:43:00.000-07:00

Tancat per vacances.Torneu l'estiu que ve ( El consistori no es fa responsable de la pèrdua de paciència del ciudatà ).
L'estiu ja és aqui. I la calor també. Està demostrat que quan la calor apreta, afecta l' estat animic de les persones, i l' humor se'n ressent.Normalment estracta d' un període de l'any per fruit de les vacances, això no és aplicable a tothom, evidentment. Però per poder conciliar la vida laboral amb la familiar sí que és una època en què, qui més qui menys, fem els possibles per combinar les vacancetes a la feina. Així doncs, és un temps d'eufòria, de viure intensament a l'aire lliure, de gaudir del que la natura ens ofereix ( muntanya, platja....) i també hi ha moments de relaxació, passejades... És quan ens trobem algun petit entrebanc en el nostre dia a dia, quan l'ambient s'escalfa....Al nostre municipi tenim molts privilegis, com les platges, per exemple.Però a vegades sentim a dir : sempre hi ha alg'u que ens ha de tocar la pera! Doncs cert! I aquí al Vendrell no som cap excepció.Tenim un municipi actualment caòtic. Hauríem d'agafar una lupa per trobar sobre plànol un carrer que no estigui afectat per alguna obra,tall de carrer,etc.( és clar que estic exagerant una mica, però en la realitat la proporció de carreres és considerable.) A tot això hem d'afegir la brutícia, no, perdó, la dixadesa per part de l'Ajuntament en qüestions de neteja del municipi.
PERÒ COM VOLEM QUE VINGUIN ELS TURISTES O POSSIBLES COMPRADORS ALS NOSTRE COMERÇOS SI NI TAN SOLS NOSALTRES MATEIXOS ENS PODEM ACLARIR!!!!
I sí, molt bé que tot el que s'hi està fent és en benefici del municipi, i que maco que quedarà , i quanta accesibilitat en tindrem... però no es podrien fer les coses de manera progressiva? I un "petit gran" detall: aquestes obres que s'estan portant a terme haurien d'estar senyalitzades per informar el ciutadà d'on i de quina manera s'inverteixen els diners del Plan Zapatero, perquè no tot surt de les arques municipals!! D' aquesta manera identificariem que la resta d'actuacions sí que son pagades amb diners dels contribuents i podrem fer un càlcul aproximat en quines altres coses es gasten els nostres calers.
Cal un canvi i ja queda menys .

POTSER SÍ

HIPOCRESIA I INTOLERÀNCIA ?

2009-05-30T02:02:00.000-07:00

Ja fa uns dies que es va tancar el termini per fer la presentació de sol·licituds de la preinscripció per als ensenyaments d'educació infantil, primària i secundària.
Últimament ens omplim la boca amb plans de convivència, drets d'igualtat d'oportunitats per a tothom, escoles inclusives... però a l'hora de la veritat el que mana és la trampa i l'egoisme.
No dic que no hi hagi pares que agraeixin el fet que es tingui en compte la proximitat del domicili a l'escola en el barem, però hi ha molts altres que hi aporten dades falses per tal que els seus fills no es barregin amb segons qui. I això ho encobreixen sota el nom que busquen una escola de qualitat per a l'educació dels seus fills. És que hi ha mestres de primera i mestres de segona? Existeix la clasificació de centres d'educació de primera i centres de segona categoria? Que jo sàpiga no. Com carall pretenem que els nens nascuts aquí que ho són de pares nouvinguts s'integrin i que els nostres creixin amb uns valors de tolerància i respecte envers la tradició i cultura dels "foranis" que han escollit el nostre poble com una alternativa al seu lloc de residència? Després ens queixem que es creen "getos" o grups socials que es mantenen al marge i no comparteixen els nostres costums! Però és que els hi fem partíceps, en tot cas? Amics, hauríem de fer un esforç per canviar el xip i de ben segur que tots hi sortirem guanyant.

POTSER SÍ

EL TEMPS PASSA

2009-05-04T06:40:00.000-07:00

El temps passa. El temps se'ns esmuny de les mans sense que el puguem retenir. El temps marxa apresuradament i no hem sabut estimar mínimament. El temps accelera pel seu recorregut i no podem aturar el seu moviment. El temps passa i plorem per no haver estat a temps de ...... El temps passa i ens penedim de no haver estat capaços de ...... Quantes coses perdem pel cami! Recordo una vegada, quan era petit, que un avi em va adreçar unes paraules que aleshores no vaig entendre. Em va dir: Ai, noi! Fes alguna cosa tu que pots! Fer el què? A més, jo no coneixia de res aquell home. Ara ho entenc. Però és clar que sols no podem fer-hi res. Si tots ens posséssim d'acord certes coses no passarien mai.... O en passarien unes d'altres ..... Encara que el temps se'ns esgoti, la feina hauria de tenir una continuïtat.... Però rares vegades és així.... Hauríem de deixar a banda les rancúnies, les nostres diferències i treballar conjuntament per una finalitat comuna. Quina pena! El temps passa i no hem fet res. El temps passa i la feina començada no pot queda estancada. EL TEMPS PASSA...el temps passa.....el temps passa....... el temps passa.................

POTSER SÍ

EL JUTGE ENS DÓNA LA RAÓ

2009-04-14T00:45:00.000-07:00

El Jutgat Contenciós Administratiu núm. 1 de Tarragona ha declarat nul·la una modificació de crèdit de l'Ajuntament del Vendrell de 2,8 milions d'euros. El PSC havia denunciat pressumtes irregularitats en partides pressupostàries ja que s'havien " inflat" amb ingressos que no es corresponien amb la realitat. Ara, la sentència judicial dóna arguments per anul·lar aquesta modificació, com el fet de no justificar la necessitat de fer aquesta modificació o bé preveure una major despesa de la pressupostada basant-se en ingressos ficticis. Si fins ara l'equip de govern municipal de CIU s'omplia la boca titllan de mentiders els socialistes en quan a aquestes acusacions, ara els números canten per si sols. De fet el jutge "ha cantat", i vaja si ha cantat, però potser no és la cançó preferida de CIU. Podríem buscar un títol: diners públics mal gestionats, mala política econòmica de CIU, irresponsabilitat en la gestió econòmica municipal, o bé gastem a la babalà...... I de fans no en faltarien: alguns assalariats que han aconseguit una cadira a l'Ajuntament justament en la data referenciada a aquest pressupost. Perquè el més increïble de tot és que ara, i no abans, justifiquen la necessitat d'haver fet la modificació de crèdit per poder fer front a la despesa dels sous dels treballadors municipals de l'exercici 2007. I alguns ens preguntem: i per què aleshores van contractar un grupet de gent (ja no dic una llaaaaarga sèrie de persones, aquestes me les estalvio) que amb el seu sou anual equivaldria al de 3 auxiliars administratius junts? D'això se'n diu tenir poca vergonya, poc respecte al ciutadà, i pobresa argumental per justificar aquesta situació, per no dir poca gràcia.

Per sort ja falta menys amics.
POTSER SÍ

L'HOMENET DE PAPER

2009-04-05T23:59:00.000-07:00

Deixeu-me que aquesta setmana ignori la crisis econòmica que estem patint i la pèssima gestió que en fa l'actual equip de govern de l'Ajuntament del Vendrell dels nostres calerons, per explicar-vos una petita història plena d'esperança i il-lusió.
Un matí de primavera una nena jugava a la seva habitació.Va jugar amb un tren, amb una pilota i amb un trencaclosques. Però ben aviat es va començar a avorrir. Tot seguit es va fer amb un diari i va començar a jugar amb ell. Primer va fer un barret de paper i se'l va col·locar al cap. Després va fer un vaixell i el va col·locar a la peixera. La nena també es va cansar de jugar amb el barret i amb el vaixell. Aleshores va fer un homenet de paper de diari. S'hi va passar tot el matí jugant amb ell. A la tarda la nena va anar al parc per jugar amb els seus amics. Va pendre amb ella l'homenet de paper. A l'homenet de paper li van agradar molt els amics de la nena, i aquest van estar molt contents per tenir un amic tan estrany com aquest. Quan els nens va quedar esgotats de tan jugar, van seure a descansar. Aleshores l'homenet de paper de diari els va començar a explicar les històries que ell en sabia. Però totes eren històries de guerres, de catàstrofes i misèries. Els nens van quedar ben tristos en sentir aquestes històries. Molts van plorar fins i tot. L'homenet de paper va pensar que el que ell els explicava no devia ser bo, perquè feia plorar. Va marxar tot sol, pels carrers, trist, perquè no sabia fer riure els nens. De sopte va veure una bugaderia.Sense pensar-s'ho dos cops, hi va entrar de cap. Si passava per la rentadora, li esborraria tot el que portava de negatiu a dins seu. Quan va sortir de la bugaderia, ho va fer blanc com la neu. De fet ningú no el podia reconèixer. Contentíssim va caminar fins al parc. Però quan va voler jugar amb els nens, no va sortir cap paraula de la seva boca. Estava tan buit que no tenia ni paraules. Un altre cop ben trist, va tornar a marxar. Però aquest cop va anar al camp. Va començar a absorbir totes les coses positives que li passaven per davant: els vius colors de la primavera, les flors, els ocellls, l'aigua del riu, el verd del camp, del gest de la gent que treballa d'una manera solidària per als altres, els petons de la gent que s'estima, la dolça olor de l'amor.... i també es va omplir de paraules, tendres paraules de l'estimació, perquè malgrat que tot vagi malament, en el fons de les bones persones sempre queda el més noble.
Aleshores va tornar a retrobar-se amb els nens al parc, i va deixar caure tota la seva saviesa sobre ells com gotes de pluja. A partir d'aquell moment, l'homenet de paper de diari feia ploure sobre la ciutat tot un món de color i alegria.
Tant de bo desapareguessin els homenets de paper de diari plens de tristes històries i tots fossin com el d'aquesta història!

POTSER SÍ

Una resposta:
Per a mi seria un gran repte amb molta il-lusió, el temps ho dirà
Una abraçada amics.

EL VENDRELL, VILA DESCOLORIDA?

2009-03-22T10:04:00.000-07:00

Quantes vegades hem desitjat plantar-nos al bell mig d'una d'aquelles imatges paradisíaques que ens venen per la televisió? O quantes altres perdre'ns en alguna d'aquelles platges que ens presenten en aquells fullets a les agències de viatges? Doncs res d'això amics! Al Vendrell tenim unes platges inmillorables: Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs. Però és clar, quan arribem al nostre municipi el Vendrell és quan tota la màgia desapareix. Brutícia, deixadesa, caos circulatori, abandó per part de l'administració pública.... I jo em pregunto: on van a parar aquests calers que tots els ciutadants desembutxaquem i que haurien de servir per mantenir una vila neta i ordenada? No, jo tampoc ho sé. a banda de la pèrdua d'aquests diners que vés a saber on van a parar, hi ha la part diguem de decepció i impotència en veure aquesta situació de deixadesa d'una vila on veus créixer els teus fills. Potser quan la porqueria se'ns hagi engolit serà quan reaccionarem. Després ens diuen que l'Ajuntament hi aboca molts diners en quant a neteja. I jo em pregunto: no seria més factible estudiar on rau el problema i buscar altre solucions? Per exemple fer com altres municipis que centren una part dels seus esforços en conscienciar els ciutadants mitjançant campanyes cíviques? Després també ens diuen que cada dia es neteja... Aleshores aquests racons que es mostren crònics en quant a brutícia...? Deuen passar desapercebuts... peró és que n'hi ha tants, d'aquests racons!!!. En fi, que no ens toca altre remei que "rascar-nos" la butxaca, fer els ulls grossos i lamentar-nos per aquesta situació. Ens haurem de conformar, mentre no canvïï la situació políltica actual, anant a les platges i dibuixar mentalment nosaltres mateixos una vila plena de vitalitat i colors.
Fins quan arribi el moment del canvi.

POTSER SÍ

PROMESES

2009-03-14T16:20:00.000-07:00

Què bonic és fer promeses! I en política, fins i tot queda fantàstic! Deixar anar paraules o dir allò que hom vol sentir, és molt fàcil, però en realitat és una frivolitat quan es fa sabent que, allò que es promet, mai s'acomplira. Però queda bé. Omple el parlament i els ciutadans ens ho crïem, bé, alguns. a l'hora de fer un discurs electoral o fer la precampanya a les eleccions, hi ha alguns partits que acostumen a prende per fil els desitjos dels possibles votants. A partir d'aquí, vaja, és la sensació que a mi em dóna, s'elaboren els punts que conformen els objectius del partit candidat a ser electe (ja sé que em diran que la cosa no va així). Però no tenen en compte la coherència, a vegades. On és aquell plític que es pren aquests objectius com a desitjos propis també? Existeix? Existim polítics amb il·lusió que encara creïem que ho podem demostrar a la Nostra gent, a la Nostra vila. Aquests polítics no som figures fruit da le imaginació en el món polític. Amb els nostres defectes i les nostres virtuts, demanem una oportunitat per intentar fer una vila milllor, sent conscients dels objectius i el repte que això suposa. No seríem més feliços no només pel fet d'haver aconseguit el triomf electoral sinó també pel fet d'arribar a la fita d'aquests objectius comuns a molta gent. Amb esforç, en equip i amb la col-laboracio dels ciutadans de la Nostra vila. Tant de bo aquests politics "ficticis" no surtin mai de la seva vinyeta del còmic i es facin així realitat aquests somnis ben assequibles de tants i tants ciutadans i ciutadanes. Per a mi les persones fan els partits polítics, no els partits a les persones, però hi ha qui no pensa aixi.

Potser sí

Donar les gràcies a totes aquelles persones que em feu preguntes a través del meu correu lluismartin.vendrell@gmail.com i perdoneu el retard en respondre en alguna ocasió.
Aprofitant contesto a una pregunta. Jo no sóc qui per dir-ho, hi ha qüestions que les decideixen els militants de cada partit votant en assemblea, és per això que per decidir heu de fer-vos militants, participant, aportant idees i donant el vostre parer i el vostre vot.

DEPENDÈNCIA

2009-03-09T02:02:00.000-07:00

Setmana mogudeta: dilluns comissions informatives, dijous plenari amb sessió de més de 6 hores, i al celler setmana trepidant: embotellament de cava i el nou muscat d' alexandria. Pero bé, tornem al Ple de la corporació amb la proposta en un dels punts d'aprovació del pacte per la convivència i civisme que, per a mi, és més el pacte per la dependència que no civisme, per part de l'equip de govern ciu envers un altre partit, que és el pxc per poder seguir governant amb aquesta famosa minoria segons ells, que per cert, si no tenen un pacte de govern, ho dissimulen molt bé. D'aquesta manera els tenen contents al no tirar endavant el pla per la gestió de la immigració i la diversitat 2008-2013 encarregat per l'Ajuntament amb el vot unànime de tots els partits per treballar per a una millor convivència a la nostra vila el Vendrell. Un pla realitzat amb la col·laboració d'entitats del Vendrell, veïns de la vila,associacions i els grups polítics representats al consistori, un pla pagat per tots els ciutadans.I al final s'ha quedat en un calaix per aquesta dependència d'un partit populista i que els interessa crear un ambient de conflicte a la nostra societat perquè aquest partit així seguirà existin, i fins i tot m'atraveixo a dir provocant, incitant l'odi racial fent bandera de la immigració amb demagògia i populisme.I torno a repetir que nosaltres, els vendrellencs que vivim a la nostra vila i ens l'estimem, tant si som nascuts aqui o hem vingut d'altres contrades, no som així.Tots tenim unes lleis i uns deures, no ens podem creure aquesta gent, i fer això és una llàstima.Que gent de casa tingui una dependència envers ells....El temps ho dirà tot, i queden pràcticament dos anys per a les properes eleccions municipals, i serà el moment de passar factura.Tot arriba.En fi, la paraula la tindrem tots.

Potser sí

PANTALLES ACÚSTIQUES??

2009-03-02T00:31:00.000-08:00

Aquesta setmana recullo una queixa veïnal de dos barris: Mas d'en Gual i Nou Vendrell ( i de retruc que afecta els veïns del barri del Botafoc ), respecte la problemàtica de les pantalles acústiques de l'autopista AP-7 que toca aquests barris. Unes pantalles que no només acabarien amb el problema dels sorolls, sinó que també haurien de ser per motius de seguretat, ja que cal recordar que paral·lel a l'autopista hi ha un dels parcs més grans de la vila de Vendrell, i no fa gaire temps un camió de begudes carbòniques va bolcar anant a parar just al parc. Sort que va ser de matinada. Aquesta és una queixa que nosaltres, el PSC, ja hem exposat al Ple de l'Ajuntament. L'anterior equip de govern ja va adquirir el compromís que un cop finalitzat el tram de l'ampliació del tercer carril de l'autopista, es procediria a la instl·lació de les pantalles. Cal recordar que aquestes pantalles no només farien les funcions de pantalles insonores als barris, sinó que millorarien la seguretat de totes aquelles persones que gaudeixen d'un equipament públic com és aquest parc, que en definitiva, paguem tots amb els nostres impostos, i no caldria esperar un fet per lamentar.

Potser sí

Pla de convivència?

2009-02-23T00:02:00.000-08:00

Després de gairebé dos anys de govern, ens presenten cinc fulls d'un pla que anomenen de convivència, un dels temes cabdals a hores d'ara dins la nostra societat. Un suposat pla fet a mida per a un altre partit del Consistori, del qual el seu màxim dirigent diu que s'enfronta als mitjans de comunicació dien que ha de ser el primer demòcrata d'aquest país per guanyar-se la gent. Dit per ell mateix, s'ha de disfressar per continuar enganyant, i el més trist és que les persones d'aquest partit al Vendrell deuen pensar igual, ja que d'altra manera no estarien representant l'esmaentat partit. Però què estan fent? S'han begut l'enteniment? Què estan fent per la nostra vila? Crear i crear més conflicte en comptes d'intentar resoldre els que ja n'hi ha? Es clar, sense conflicte deixarien d'existir i no els interessa. Un partit el líder del qual ha dit que instauraria la pena de mort en una hora si ell governés l'Estat, si us plau! Un dirigent que el 1989 encapçalà les llistes del Frente Nacional, partit d'extrema dreta. Però aquesta gent a què està jugant? Els regidors d'aquest partit a l'Ajuntament del Vendrell són així, pensant això perquè defensen les sigles d'aquest partit. Estic convençut que els vilatans del Vendrell, la nostra vila, sí, sí, aquesta que a molts ens ha vist néixer, no som així. Potser se'ls ha d'explicar, i explicar també com són les persones que defensen aquest partit a l'Ajuntament del Vendrell, i donar les gràcies, per dir-ho d'alguna manera, a l'equip de govern per deixar-se pendre el pèl per tal de no perdre la cadira, i també seguir enganyant la gent de la nostra vila. Estic segur que això passarà comptes, perquè les persones, totes les que viuen a la vila, les que són de la vila i les que vindran a viure-hi, no ens mereixem això.Els nostres avis dirien: tots els ous al mateix cistell, truita segura. El que mai van advertirnos, perquè no els passava pel cap, és que a més de no posar tots els ous en el mateix cistell, tampoc és recomanable posar-los en els cistells dels altres.

Potser sí

cal renovar

2009-02-16T00:05:00.000-08:00

Divendres matí: visita a la Fundació Mas Albornà d'Olèrdola. Fundació privada que es dedica a la inserció social i laboral de persones amb discapacitat i malalties mentals. Divendres, però, acullen les mostres de vins per al Concurs de vins dels Països Catalans de vinya-celler-masia.
Aquesta fundació, a l'igual que la Fundació privada Santa Teresa del Vendrell, desenvolupa una tasca realment extraordinària dins la societat amb aquestes persones, dedicant-se a la seva orientació, formació i inserció.
Continuant amb el relat de divendres, ens presentem a aquest concurs de vins amb el Q2, un vi negre, cupatge de merlot/cabernet, un dels nostres vins estrella del nostre celler, que per què no dir-ho, ha anat perfeccionant amb el pas del temps. Aquest any celebrarem el desè aniversari com a celler. Paral·lelament ara fa dos anys, vam decidir treure una petita producció d'un altre vi denominat Tannat. Una nova aposta per tractar-se d'una varietat desconeguda a causa de no haver-hi producció al mercat. Ara, aquest mes, després de dos anys, tornem a treure 1.200 ampolles d'un vi poc conegut arreu a causa de la varietat de raïm ( tannat ), per donar un pas més com a únics productors d'aquest, dins d'un mercat complicat actualment.
Amb aquesta aposta per tal que el tannat també sigui una petita estrella del nostre modest celler, després de 10 anys podem oferir un mou producte renovat als nostres clients, els cuals en definitiva són els que decidiran el seu lloc al mercat. Aquesta nova aposta ha de servir per identificar els Cellers Mil·liari, i vol demostrar que dipositem la nostra confiança i compromís d'anar evolucionant amb noves idees i il·lusions. I entre tots, companys, clients i amics, podem seguir gaudint de nous productes del nostre Baix Penedès, i en definitiva, de la nostra terra.

coses que passen

2009-02-09T00:30:00.000-08:00

Dimecres matí, 08:00h. Anant cap al celler, pel carrer Indústria creuant el pont nou davant la pastisseria Vendrellenca, de sobte veig tres persones molt nervioses intentant obrir un cotxe que feia dos minuts havia sortit de la calçada anant a parar al lateral del torrent, amb la sort que la petita malla de protecció impedís que el vehicle anés a parar torrent avall. Panorama: una noia dins del cotxe inconscient, el cotxe tancat per dins. Trucada immediata a l'ambulància i a la policia municipal, des d'aqui agrair la rapidesa amb què la guàrdia urbana va fer acte de presència al lloc dels fets, ja que només va trigar en arribar dos minuts i ho va fer acompanyada pel servei de bombers. Tot seguit arribà l'ambulancia . La noia obrí els ulls i amb un petit gest i molta debilitat aconseguí obrir la porta del cotxe. Amb molta agilitat els efectius de SEM es van fer càrrec d'ella, i els bombers van treure el cotxe per la perillositat que la malla decís i el cotxe baixés pel torrent. a hores d'ara, pel que puc saber, la noia es troba bé, recuperant-se d'aquest ensurt. Serveixi aquest escrit per agrair la col·laboració en aquest incident de les persones anònimes que ràpidament van alertar l'assistència mèdica. També agrair la celeritat de la policia municipal de Vendrell i dels bombers de la nostra vila.

Potser sí

2009-01-30T01:26:00.001-08:00

Final de la setmana ; espero que tot us hagi anat bé.Per a mi ha estat una setmana un pèl feixuga, amb reunions amb proveïdors, amb distribuïdors, i amb un dilluns amb ple a l' Ajuntament ( més de cinc hores i mitja ). I al matí, al celler, la primera de les jornades amb empresaris del sector de l' hosteleria del Vendrell i la comarca que es duran a terme també els dos propes dilluns en una primera tanda de jornades de Empresaris, restauradors, clients i, per què no dir-ho, amics que aprofitem d'una manera més distesa el fet de parlar i contrastar els diferents parers sobre la situació actual del sector. Un dels temes que ens afecta a tots i afloreix en aquestes converses és el tema de la política.Política en general fins, és clar, arribar a la política en clau municipal, ja que n'és la més propera. Comentaris com: "Lluís, la gent ja no creu massa en els polítics". Aquesta és la sensació que contínuament em transmeten. Sobren les promeses i falta més efectivitat en gestió,etc. La gent ha perdut la confiança i les ganes d'anar a votar. Bé, jo no vaig més enllà de la política municipal dins el partit al qual pertanyo, però el que penso d'un càrrec d'alcalde o regidor d'una vila és que crec que ha de ser extensiu a qualsevol altra autoritat en un ordre jeràrquic superior, i per tant amb més poder de decisió dins la política. Per a mi hi ha dos tipus de polítics ( al Vendrell en tenim un exemple ): polítics amb promeses electorals populistes impossibles de complir per diferents raons, ja sigui perquè no depenen directament de les competències que té un ajuntament ( i en són conscients ), I promeses populistes amb un pressupost totalment inviable per al municipi. O amb promeses que realment es poden considerar discrinació social, i que malauradament fan un buit en la societat, potser perquè estem perdent la memòria. I és en aquest buit on amb aquestes promeses volen inculcar coses que no són certes. Aixó és fer demagògia, en la qual cauen moltes més persones de les que ens pensem, accentuant aixi un fenomen que existeix però que té més a veure amb les polítiques socials amb drets i deures per a tots, i recupera, per què no dir-ho, una mica la memòria perduda ( sota el meu parer ). I després està l'altre tipus de fer política. Vosaltres creieu que una persona de la vila que es presenta a un partit polític és perquè vol fer les coses malament? Una persona que s'involucra en aquest món, que s'estima la seva vila, intentarà fer-ho el millor possible dintre de les seves possibilitats. No tan sols ell, sinó el seu equip. Una flor no fa jardí. Però també és cert que el fet de ser polític no vol dir disposar d'una vareta màgica la qual faci content a tothom . És per això que s'ha de comptar amb la gent de la vila, amb polítiques de proximitat, socials, econòmiques i reals. Tots estem al mateix vaixell.
Un comentari a la conversa:
Potser sí hem de tenir més confiança en certs polítics.
Potser sí que tinguis part de raó.
I en aquest cas particularment dins el partit que milito PSC, i sent regidor del Vendrell a l'oposició, espero amb il·lusió i confiança fer-ho de la millor manera possible. Amb la participació de totes les persones i amics per tal que el partit PSC dintre de dos anys i mig aconsegueixi el repte més important per a la nostra vila.

Potser si.

Això dependrà de la confiança de tots.

2009-01-25T09:19:00.000-08:00

El meu nom és Lluís Martín.Nascut el 28 d'agost del 1967 al Vendrell, provinent d'una família treballadora,.En l'àmbit professional, comparteixo amb la família Pijoan Escofet el projecte Cellers Mil·Liari, que aquest any celebrarà 10 anys com a celler. També participo d'un altre projecte, en realitat tot un repte,però en aquest cas per a la meva vila, en un món complicat com és la política, i a hores d'ara, un àmbit amb poca credibilitat, per què no dir-ho.Això ve donat perquè als polítics amb responsabilitat de govern els toca donar en algunes ocasions les males notícies en un món on segurament mai plou a gust de tothom. En el meu cas al món de la política (PSC) podríem dir que sóc novell (2003) amb quatre anys al govern i ara gairabé dos a l'oposició
Però amb l'experiència i la mateixa il·lusió comptant amb la col·laboració de tots per intentar fer del Vendrell una vila millor, i també intentant ser comprès explicant i compartint amb tothom un futur no gens fàcil però conscients que hem de sortir al pas per tal que aquest futur el compartim entre tots, a la nostra vila. La vila que ens ha vist créixer, créixer amb la família, amb els amics, amb esforç, amb els seus encerts i els seus errors. I són aquests amics els que, en part, han impulsat el fet d'aquest bloc. No un bloc on només donar el meu parer de diferents aspectes, es tracta d'un bloc on exposar les opinions que em transmeten i d'aquesta manera que sigui un bloc participatiu, més enllà d'un bloc personalitzat. Voldria donar doncs, les gràcies a totes aquestes persones, companys i amics la confiança de poder compartir les seves opinions perquè sóc dels que opinen que les persones fan els partits polítics, no els partits a les persones.